Crònica d’una nit Màgica a Badalona
Marató per la dignitat laboral dels Mestres de Música
Per Toni Oller Castelló, speaker de la nit.
Concert solidari pel dret a reivindicar com a qualsevol treballador a estar donats d’alta a la Seguretat Social.
Les lliçons dels 7 Mestres de Música acomiadats injustament.
La nit anava avançant i, a mesura que ho feia, EL DUENDE il·luminava els músics, fent possible una nit màgica, inoblidable als GENIS i a tota Badalona. “Feia temps que no es veia un concert tan guai” repetien a la sala alguns dels assidus assistents. Va haver-hi música per a tots els gustos: des de Clàssica fins a World Music, passant per Folk, Rock, Jazz, Blues, Reggae...
Al llarg de les quasi 7 hores de concert van passar a prop de 400 persones diferents com a còmput global d’assistència de públic i 50 músics van pujar a l’escenari.
Els alumnes d’Escoles de Música van estar de matrícula d’honor a les seves interpretacions. Aitor, amb 15 anys, alumne de David García, (representant legal de CCOO dels professors de Badalona) va tocar un sensacional Summertime amb la guitarra elèctrica i acompanyat amb el seu excel·lent professor. Aitor va ser el músic més jove de la nit i curiosament el més vell també ho va ser un altre alumne, de bateria i de 68 anys, qui es va sumar a la Jam Session final de la nit dedicada al Jazz amb un domini absolut de diferents instruments de percussió esprement a fons la seva química amb els professors i músics en general que hi eren a la sempre plena sala. La tècnica del jazz portada a la perfecció als 15 i als 68 anys, gràcies al bon talent i dedicació dels estudiants de l’Escola Municipal de Música de Badalona, de tots els professors i de les seves famílies.
El públic incondicional també es va rendir a la màgia de dos alumnes més, Bàrbara i Víctor, de 17 anys i alumnes de 2on de batxillerat del barri de Sants de Barcelona que debutaven per primera vegada com a duo, fent versions de temes d’Ella Fitzgerald i Dean Martin. Bàrbara és una cantant autodidacta i va ser la seva primera presentació davant del públic, i en Víctor, un pianista versat de l’Escola de Músics i JPC que amb combos acadèmics ha tocat amb el saxofonista Bill Evans i el contrabaixista Horacio Fumero, entre d’altres.... Uns fora de sèrie, com tot el que va succeir al llarg de la nit.
Cecilio Tieles Ferrer, de l’Unió de Músics de Catalunya i cap de Piano del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, va obrir la vetllada amb 6 “Contradanzas Cubanas” que són la base de les Habaneres, però abans de pujar a l’escenari per inaugurar la Marató Musical per la Dignitat Laboral dels Mestres Músics, va star conversant amb María Angeles Gallardo, Secretaria General de l’Unió Sindical de CCOO a Badalona respecte al disseny de la Jornada Sindical, que totes dues organitzacions preparen ja per al proper mes de gener del 2009 a Badalona, sobre les problemàtiques laborals dels músics en les seves dues condicions, com a mestres i com a intèrprets. Després de la formidable interpretació de l’insigne acadèmic i sindicalista, va ser el moment per a que un altre músic del gènere clàssic ens regalés la seva música.
Marcos Bosc, secretari del secció sindical de CCOO al Patronat de Municipal de Música de Badalona, acompanyat d’en Pep, també a la guitarra, es van endinsar en la música Folk amb un tema de Pete Seeger.
I d’aquí es va donar pas a una més que vibrant JAM SSESION de Blues i Rock coordinada per Xavi, cantant de Reggae Night Reunión. Aquest grup arrelat entre Badalona i Barcelona, està format per 8 músics, entre ells en David Garcia. Reggea Night Reunion toca habitualment en moltes sales de la Regió Metropolitana de Barcelona i va lluir la nit de forma especial i en un concert de llegenda gràcies a que destila múltiples influencias con apuntes de punk, jazz, rock o funky. Directo trepidante, festivo y letras intencionadas con objetivos claros: no parar de bailar antes de que reblandezca el cerebro.
La Matutera va demostrar que el seu savoir faire d’una manera brillant. Algú del públic va cridar “qué buenos son esta gente y que bien lo hacen, mueran las disco móvil y viva la música en directo”. La Matutera és una formació que està composada per músics con larga experiencia y bagajes muy diferentes, que van desde la música clásica al jazz, pasando por el flamenco y la música étnica... han creado un estilo propio, único, combinando con sensibilidad, inteligencia y humor, el jazz y el flamenco. La Matutera va fer de la Sala Els Genis un lloc del món on reiventar els vincles entre els diferents estils musicals.
El trio ANAHATA creat per Jesús a la flauta i professor afectat, juntament amb Ramonet a la percussió i Carlos a la guitarra, causaren a ulls i oïdes de molts músics un sabor insuperable amb la seva World Music. Un dels músics d’una altra formació (que deia equivocadament ser pirata per no cotitzar a la Seguretat Social, quan el pirata és l’empleador) va arribar a dir que era la millor formació musical de la nit. Amb músiques egípcies van deixar bocabadats al públic, deixant una profunda petjada. Molt audaços en la seva proposta Child Out que no van deixar indiferent a ningú.
El Rock va tenir un fidel representant amb el grup TR3S MINUTOS de Dos Rios. Paco i Laura a la veu, Gil com guitarra solista, Toni a la guitarra rítmica, Antonio al baix i Giordo a la bateria van pujar els decibels a tope i també la marxa. Evocació als nascuts als 60 i del Rock més pur, destil·lant a l’escenari la seva millor essència. Un grup amateur recolzat pel productor i amic Josep Maria Castell, present a la sala, i famós per que a la dècada dels 8o i 90 va ser l’inventor com a dj del Megamix, Max Mix etc... Gràcies TR3S MINUTOS per existir.
Una de les sorpreses inesperades de la nit va ser David Vila i el seu grup Vila’s People. Lamento que aquesta foto pertanyi a la Jam Session amb d’altra gent a l’escenari, però vegin si hi havia DUENDE que del cervell d’una persona del públic sortia el follet. Molt de ritme per a Vila’s People, amb rastres countries ... Ningú ha estat capaç d’aturar d’aquesta bona bèstia a l’ escenari.
Per finalitzar la tanda de grups de la nit cal que ho fem amb propietat i mencionar que la clausura, com en el cas de la apertura, va estar encomanada a una formació amb molta solera. Noelia White i Josep Casadó, habitual i reconegut duo de jazz a les sales de tota Catalunya van enlluernar a la concorreguda audiència amb els millors temes del seu repertori. Pocs festivals hi deu haver al món que programin música tan variada i amb un tema de compromís pels propis músics com es el seu dret a gaudir dels drets de cotització a la Seguretat Social que estableixen les lleis i que no es compleixen. Noelia va estar molt compromesa amb la causa i va afegir una altra, la de la salut laboral dels músics intèrprets a sales on el fum de les cigarretes ataca la veu i els pulmons dels músics. Ella ho sap molt bé ja que a l’any 2006 va tornar als escenaris després d’un parèntesi de ser-hi ausente del mundo Jazzístico por una larga enfermedad.
Aquesta professora de cant va demostrar les seves belles arts vocals.
Volem citar en aquest espai als altres professors afectats que van participar en la Marató en les dues Jam Sessions, en David Sanabria, en Mariano Armellín i la Laia Gonzàlez. Tots ells la revolució de la nit, més enllà de totes les etiquetes. Van tornar a fer història, aquesta vegada a l’escenari i no pas amb la pancarta.
